Testament Vital, la nostra opció cristiana davant l’eutanàsia

EL QUE ENS DIUEN ELS BISBES DE CATALUNYA

En relació a aquesta important qüestió, els bisbes manifesten:

«El dia 25 de juny entrarà en vigor la Llei Orgànica 3/2021 de regulació de l’eutanàsia. No és fàcil ni senzill abordar el final de vida ni el patiment.

L’Església Catòlica, des dels seus orígens, ha tingut cura de les persones en situacions d’especial fragilitat i vulnerabilitat tant en l’àmbit sanitari com social. És des d’aquest compromís de servei constant a la societat que vol oferir una paraula davant l’eutanàsia.

L’Església Catòlica demana la promoció de les cures pal·liatives i el desplegament efectiu de la llei de dependència, donant realment cobertura a les necessitats dels malalts i les seves famílies.

Davant les situacions de patiment i de final de la vida, és clau l’atenció integral, abordant patiment físic, psicològic, espiritual i social, i no perllongant la vida per tots els mitjans possibles.

En aquest context, és important clarificar que no són eutanàsia aquelles accions, com la sedació, encaminades a mitigar el dolor o altres símptomes ni tampoc no ho són la retirada o no aplicació de tractaments desproporcionats, inadequats o fútils.

L’objectiu de l’eutanàsia és acabar amb la vida de la persona de forma directa i intencional. Des de la convicció que la vida és un do de Déu que cal respectar, el compromís de l’Església és el d’ajudar a les persones a viure més d’acord amb la seva dignitat intrínseca i afavorir el seu major benestar, especialment en situacions de proximitat de la mort o de sofriment.

Aquestes situacions representen un desafiament per a malalts i famílies. És desitjable reflexionar-ne des dels propis valors i creences, i deixar-ne constància per escrit en el Document de Voluntats Anticipades, on es pot especificar tant el rebuig a l’eutanàsia com a les accions destinades a perllongar el procés de mort.

En aquest sentit suggerim signar el Document de Voluntats Anticipades elaborat per la Conferència Episcopal i que, properament, es facilitarà a les parròquies i comunitats amb les degudes orientacions. Altrament, recomanem als professionals sanitaris que es plantegin el seu dret d’objecció de consciència davant d’aquesta llei».

EL TESTAMENT VITAL ÉS ESSENCIAL

Per deixar constància de manera anticipada de la nostra voluntat d’acceptar o rebutjar determinat tractaments mèdics i per evitar l’atropellament a la dignitat i a la llibertat de la persona incapacitada. Per ajudar a humanitzar el procés de la fi de la vida.

Descarregar el Document de Voluntats Anticipades

RAONS PER DIR NO A L’EUTANÀSIA

  • El metge està format per curar i cuidar, no per matar. Perverteix el sentit de la medicina. També trenca la confiança del pacient en els professionals de la salut i provoca por. El pacient i els familiars tenen dret a la millor assistència: unes cures pal·liatives de qualitat i una justa distribució dels recursos sanitaris.
  • Per als cristians, la vida és un do de Déu i sempre ha de ser respectat. Ni eutanàsia, ni tampoc obstinació terapèutica.
  • La llei de tots els països protegeix el dret a la vida. Les lleis han de protegir la vida dels ciutadans, especialment dels més dèbils. Permetre l’eutanàsia crea una inseguretat jurídica perquè l’Estat deixa de protegir incondicionalment la vida. Això crea una gran inseguretat i desconfiança en els malalts i les famílies.
  • En dret natural, mai és correcte matar a un ésser humà innocent. La dignitat humana no es perd per estar malalt o incapacitat.

UNA BONA MORT ABANS QUE L’EUTANÀSIA

Tots volem una bona mort, sense dolors, sense allargar artificialment la vida ni aplicant acarnissament terapèutic. Volem participar en les decissions sobre allò que se’ns farà i rebre un tractament respectuós i afectuós de part dels professionals de la salut i, quan arriba el moment estar acompanyats de la família o els amics i tenir l’acompanyament espiritual o religiós que ens ajudi a fer el trànsit.

L’eutanàsia és aquella acció del metge que provoca deliberadament la mort del pacient i, per tant, la seva finalitat és acabar amb la vida d’un malalt. El Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg va dictaminar el 2002 (cas Dianne Pretty) que no existeix el dret a que et matin. En el debat filosòfic sobre l’eutanàsia, la defensa d’aquesta acció rau en un estit utilitarista de la vida i la idea de la “qualitat de vida”, considerant que hi ha vides que no tenen prou valor i que, per tant, podrien ser eliminades: sobretot, hi ha valor si la persona és productiva. Els catòlics però, considerem que el valor i la dignitat humana no es determina per la qualitat de vida, sinò que és intrínseca a les persones, al marge de les seves malaties i/o discapacitats.

La dignitat és més respectada ajudant a la persona a viure en condicions humanes i sense patiment, que no pas permetent que es pugui demanar la mort. Per això les cures pal.latives són tan importants. Perquè són l’enfocament que millora la qualitat de vida de les persones malaltes i de les seves famílies, quan s’enfronten als problemes associats amb malalties amenaçadores per a la vida. Les cures pal·liatives proporcionen l’alleujament dels símptomes i integren els aspectes psicològics i espirituals dels pacients, i ofereixen un suport per ajudar-lo a viure activament tant com sigui possible fins a la mort.

Afirmem la vida i considerem la mort com un procés normal dins d’aquesta vida.