Domund 2021: “Explica el que has vist i sentit”

Aquest diumenge celebrem la Jornada del Domund, dia de les missions, en què tota l’Església prega i ajuda al seu sosteniment. Per aquest motiu publiquem el dossier d’enguany i l’entrevista sencera feta a Mn. Isidre Sala, missioner del nostre bisbat al Perú. Aquesta entrevista surt al full diocesà, però més reduïda:

Dossier Domund 2021 CATALÀ

Mn. Isidre Sala és capellà del bisbat de Solsona i missioner a Abancay (Perú). Amb motiu de la Jornada del Domund conversem breument amb ell:

–         Mn. Isidre, primer de tot, com s’està vivint la situació de crisi sanitària per Covid-19 en els països de missió?

Fent un petit resum: durant uns mesos tots vam estar tancats, només sortia una persona per familia per solucionar les necessitats. Sortíem per unes hores i els mossens ateníem el que podíem. Davant la manca d’oxigen, les parròquies, en col·laboració amb entitats publiques, vam fer rifes i col·lecta pels carrers, per aconseguir els diners i solucionar el problema dels malalts i l’angoixa dels familiars. Fou una tasca àrdua i difícil ja que els malalts eren molts i els mitjans molt minsos.

En quan a l’atenció als malalts (en l’àmbit religiós) es feia tot el que es podia, sobretot pel que fa a les dificultats que posaven les autoritats sanitàries als hospitals. També a les comunitats de religioses se les atenia, amb un permís que et donava l’Estat si el demanaves, però només pel diumenge. Aquí, com anem de matinada, jo anava a celebrar missa a les 6 del matí i a ¾ de 7 ja tornava a estar al Seminari. Era molt trist veure com els familiars, amics, coneguts es morien pel Covid-19 i no podien rebre la companyia dels seus familiars i l’auxili dels  sagraments; això últim era el que feia patir més a la familia i als mateixos capellans, per les dificultats que posaven les autoritats sanitàries.

Al dia d’avui ha millorat moltíssim tot (hi ha una mitjana d’uns dotze ingressats per la malaltia) gràcies a Déu. Ara els hospitals tenen lloc per atendre els pacients, podem sortir al carrer amb les degudes mesures higièniques i les esglésies funcionen a un 50%. Els diumenges, normalment es tenen 3 o 4 misses en les parròquies i s’atenen confessions. Ja se celebren baptismes, primeres comunions, confirmacions, casaments i enterraments amb acompanyament reduït. Es pot dir que estem recuperant la normalitat, tan desitjada pels mossens com per la feligresia.

–         Creu que la societat és conscient de les necessitats que hi ha en aquests llocs?

Per l’experiència dels 31 anys que fa que col·laboro amb Càritas Abancay, i veient les activitats que es fan en les parròquies (ho dic així perquè jo no tinc parròquia, treballo en tasques pastorals i de ensenyament al Seminari i Noviciat de religioses) la gent es conscient de les necessitats.

Potser ara no es veu tant pel Covid-19, però els grups de solidaritats i les entitats publiques i privades de moltes parts del món segueixen ajudant, en més petita mesura, però… (gota a gota s’omple la bóta), la generositat i el compartir de la gent s’ha fet més patent si cal.

–         Quina és la principal tasca dels missioners? Creu que en farien falta més?

Començo recordant unes paraules de Mons. Enric Pélach, bisbe d’Abancay. “Cal cuidar el cos per poder cuidar l’anima. Si no ho fem així no fem res”.

Es procura anar esperonant i millorant la forma de vida de les comunitats: des de la convivència i el compartir (molt present en les comunitats de la serra), a l’educació intel·lectual i espiritual per poder servir i ajudar-se mútuament. Per aquesta tasca hi ha l’ajut invalorable dels catequistes de les comunitats. La gent és molt agraïda, i ens hi ajuda el record que han deixat els que ens han passat al davant. Hem avançat molt però encara falta molt.

Sí, en falten més però cal tenir en compte que ara les famílies son més petites, a tots llocs hi ha necessitats de mossens per atendre les necessitats espirituals de la gent, però… no oblidem mai el que Jesús ens diu en l’evangeli: “Demaneu a l’amo del sembrat que envií segadors a segar…”(Lc 10,2). Les vocacions son aquí, entre nosaltres, però cal demanar-les. No ens cansem de demanar vocacions i els Senyor ens les donarà.

–         El lema del Domund 2021 és “Explica el que has vist i sentit”. Vostè què destacaria del que ha vist durant tots aquests anys?

Ho resumeixo en tres paraules:

–          ACOLLIMENT per part de la gent i dels missioners: els primers, anhelant de escoltar la Paraula de Déu i rebre els sagraments. Això es degut al bon exemple dels que han passat al davant i que ara nosaltres tenim de seguir. Els segons, ens fem estimar perquè seguim la manera de fer de Jesús a l’evangeli i aprofitem la pauta dels qui ens han precedit i que nosaltres deixarem als qui ens segueixin.

–          GENEROSITAT mútua, per part de la gent que et donen el poc que tenen però de tot cor, i per part dels mossèn la disponibilitat per atendre´ls amb delicadesa i respectant-los en el seu tarannà. Aquesta es la gran lliçó que s’aprèn de manera molt pràctica en el terreny de missió. Fa uns dies vaig acompanyar a un mossèn a una comunitat i vam visitar una padrina que vivia sola en una cabana. A l’arribar el primer que ens va donar es una mica de mote (blat de moro bullit) amb formatge. Després d’atendre-la ens va donar dos ous. Era tot el que tenia. Això ens fa recordar a la pobre viuda que va al temple.

–          AGRAIMENT que te’l demostren en tot moment, però els més agraïts som nosaltres que constantment aprenem d’ells. En la vida de missió vens a aprendre, no a ensenyar. El testimoni d’ells, t’ajuda a donar-lo tu també. Això es el que ens demana Jesús constantment en l’evangeli.

–         Què els hi diria a les persones del nostre bisbat que estan pensant en col·laborar en la campanya del Domund?

Que col·laborin, primer amb la pregària, demanant per ells i per nosaltres; després, amb el que puguin, sabent que aquí res es perd, tot s’aprofita.

Potser, amb l’experiència del Covid-19, ara s’entén millor el que és viure el dia a dia en els països de missió. Hi havia un mossèn que sempre deia: “Si ens aprestéssim més el cinto, ens aniria a tots millor” ho deia pensant més en la societat occidental.

Tot el que doneu sempre arribarà a qui més o necessita. I recordeu aquelles paraules de l’Escriptura. “Hi ha més alegria en donar que en rebre” (Fets 20,35) i  Déu no es deixa guanyar en generositat, resum del text Mc 10,28-31.

–          Per últim, li agradaria tornar a la diòcesi de Solsona?

Sí, si es necessari. Jo estic incardinat i em sento mossèn de la diòcesi de Solsona, encara que fa 34 anys que estic en el Perú. Aquí a Catalunya hi tinc les arrels i la família, bons companys capellans i bons amics,… però serà el que Déu vulgui. Posat en les mans de Déu, Ell vol el millor per mi. Sempre disposat a fer la Voluntat de Déu. Ell disposarà…i la diòcesi de Solsona em te a la seva disposició. Moltes gracies.