Diari de Ruta de la delegació de Joventut: d’Olot a Montserrat

Publiquem el diari de Ruta que han fet els joves de la delegació de Joventut,

així com les fotografies diàries que il·lustren aquest diari:

Dimarts 28 de Juliol del 2020

El primer dia de la ruta hem utilitzat (alguns dels participants) el servei de transport públic per transportar-nos fins a Olot. Allí ens hem trobat amb els altres companys i el mossèn que ens acompanya. Després de les presentacions, el Miquel, el coordinador de la ruta, ens ha explicat el funcionament d’aquesta i alguns aspectes a tenir en compte. Després de dinar, plegats hem sortit a caminar el primer tram fins a Les Preses. La Clàudia Mata ens ha acollit a casa seva i ens ha acompanyat durant el camí. Quan hem arribat, ens hem posat a cuinar el dinar de l’endemà mentre ens començàvem a conèixer els uns a altres. Avui, a diferencia dels altres dies, hem fet la meditació a la tarda i seguidament hem celebrat missa a l’església de Sant Pere. Finalment, hem sopat i hem decidit anar a dormir aviat donat el camí i tram que ens espera demà, el qual és una mica més llarg del previst inicialment. Ara bé, estem molt animats i tenim moltes ganes que aquesta aventura segueixi! Ens encomanem a Sant Jaume i la Mare de Déu!

Dimecres 29 de Juliol del 2020

Bon dia! Ens llevem a les cinc del matí i, gairebé, a corre cuita tanquem motxilles, esmorzem i fem la meditació. Avui, el mossèn (seguint l’evangeli amb el que ens basem durant tota la ruta: Joan 11: 28-44) ens ha fet reflexionar sobre la presència de Jesús en les nostres vides i com el tenim present. Després de la meditació ens hem posat en marxa, avui ens esperen uns 27 km. Al principi ha sigut pla i s’ha portat prou bé, però el moment pujada que ha durat 15 km ha costat més. Tot i així ho hem fet i ho hem “gaudit” entregant-li al Senyor tot el que ens constava. Hem aprofitat les dificultats per unir-nos més com a grup i fer pinya. Només és el primer dia però està sent tota una experiència! Quan per fi hem arribat a L’Esquirol, hem anat al casal parroquial on dormirem i hem fet el dinar de demà: toca arròs amb tonyina i panís. Després, hem anat a missa i hem sopat pa amb tomàquet. Com era l’aniversari de l’Alba, després de sopar, li hem donat un croissant amb quatre espelmes (perquè fa 24 anys) i una targeta firmada per tots. Li ha fet molta il·lusió! Després d’això, hem fet un parell de jocs de nit per a conèixer-nos entre tots. Ha sigut divertit. Ara anem a dormir que demà ens esperen 20km més! Està sent genial. Gràcies Senyor!

Dijous 30 de Juliol del 2020

Bon dia L’Esquirol! Mentre ens anem despertant poc a poc, també el dia es lleva amb nosaltres, i una vegada tot recollit, esmorzats i amb la meditació del matí interioritzada, ens disposem a començar a caminar; primer amb destí a Roda de Ter i un cop allà parada i fonda a la ciutat dels Sants, Vic. A diferència del dia anterior, els paisatges que ens estaven esperant eren molt menys ombrívols, si bé eren molt més planers i amb baixada. A voltes, quan el camí es fa complicat, l’esquena ens gemega i els peus es fan molt i molt pesats, el suport del grup es torna incondicional. Aprenem a donar gràcies a Déu per cada moment viscut i entreguem el dolor i preocupacions acollint-nos a la Mare de Déu mitjançant el Sant Rosari. Després de nombroses instantànies de camps de blat de moro, alguna granja i havent travessat rieres afluents del Gurri, del Ter i el mateix riu del Ter arribem a Vic. Travessem la ciutat pel centre, passant per la plaça major i com a vertaders pelegrins. Finalment, arribem al parc Balmes, punt de trobada, i d’allà anem a l’església parroquial del Remei, on som molt ben rebuts pel mateix mossèn. De nit ens espera una meravellosa estona de vetlla amb el Santíssim, enmig de cants, silenci i recolliment. Exhausts, donem el dia per acabat amb un molt bon regust de boca, i després de completes ens anem a descansar. Bona nit i fins demà si Déu vol.

Divendres 31 de Juliol de 2020

Bon dia des del solejat Vic! Avui ens hem aixecat una mica més tard que de costum perquè tenim aquest dia per descansar de les dues etapes anteriors i per fer més comunitat amb els companys. Com sempre, després d’aixecar-nos, hem esmorzat tots junts i, seguidament, hem recollit l’espai i alguns hem jugat a futbol en l’entretemps. Finalment, mossèn Lluís ha donat la meditació matutina. Avui, ens ha parlat sobre la veritat de la pròpia vida: “Ell que va obrir els ulls al cec, no hauria pogut fer que aquest home no moris? (Joan 11: 37). A l’acabar, hem fet camí cap a una piscina de Vic; no sense abans fer-nos la clàssica foto de grup versió COVID. A la piscina, hem passat una estona refrescant, fent comunitat, parlant amb els companys més profundament, jugant a cartes, prenent el sol, fent vídeos i fotos, fent carreres a la piscina, “ofegadetes” amb amor cristià els uns als altres… Fins i tot, abans de marxar del recinte, ens hem pogut dutxar als vestuaris! Hem tornat a la rectoria de l’església on hi ha hagut temps per fer massatges, rentar la roba, prendre més el sol, cuinar el dinar de l’endemà i pregar el rosari després del dinar que hem menjat tot junts al pati interior. Finalment, a la tarda, hem canviat de plans i el Senyor ens ha regalat conèixer durant el nostre viatge a unes enamorades seves. Hem pogut anar a fer missa i conèixer a les Carmelites de Vic! Les monges han cantat durant la celebració i ha sigut una delícia per a les nostres orelles. Després de la missa, les hem pogut conèixer a totes pel nom i hem pogut parlar una estona tots junts. Més tard, ens han convidat a berenar xocolata, sucs i magdalenes no passades! A través d’un plàstic, dues de les monges de la casa ens han acompanyat i ens han pogut explicar els seus testimonis de fe. Abans de tornar a la rectoria, hem fet una mica de turisme per Vic visitant esglésies amb molta història i la catedral. Hem descobert lo bonic que és Vic! Plegats, hem tornat a la rectoria i hem sopat. Gràcies a Déu, hem tingut la incorporació de nous companys a la ruta! Estem molt contents pel dia d’avui, molt agraïts pel descans i tot el temps que hem tingut per fer-nos costat. Ara toca anar-nos a dormir per agafar forces pel pròxim destí: L’Estany. Bona nit!

Dissabte 1 d’Agost del 2020

Avui hem començat el dia a Vic. Ens hem aixecat a les cinc de la matinada i després d’esmorzar, fer les motxilles de nou i recollir-ho tot, el mossèn ens ha donat la meditació sobre la vocació i l’entrega abans de marxar cap a L’Estany. Aquesta etapa ha sigut tranquil·la i hem vist paisatges molt macos. Hem vist rieres i alguna cascada durant el camí; moltes flors i arbres han pogut captar les conversacions providencials que han sorgit entre els grups. Déu s’ha fet present en nosaltres i ens ha guiat pel bon camí ràpidament i tots els grups hem arribat a l’hora. Molts hem dinat a l’herba i hem fet la migdiada a l’ombra a l’arribar a la nostra destinació: el Monestir de Santa Maria de L’Estany. Quan ens hem pogut instal·lar a la rectoria, les noies han anat a dutxar-se mentre els nois feien el dinar del dia següent. Després, s’han canviat els rols i les noies han rentat els estris, la seva roba… i els nois s’han dutxat. Finalment, hem acabat jugant a futbol mentre esperàvem la tornada del mossèn, que havia marxat a Vic per comprar uns beures. En un punt de la tarda, hem conegut a un pelegrí que ha resultat ser en Sisco, cantant de Txarango, i l’hem convidat a la celebració eucarística amb nosaltres. Quan el mossèn ha arribat, hem celebrat missa i després hem sopat pa amb tomàquet. Hem tingut temps per fer el joc de nit de les cançons i tots els equips hem guanyat per la participació. Finalment, hem desmuntat el campament gitano de fora i l’hem traslladat a dintre, hem fet cua per rentar-nos les dents i hem anat a dormir que demà, si Déu vol, marxem cap a Artés!

Diumenge 2 d’Agost del 2020

Ens llevem i encara és fosc a fora. Ràpidament esmorzem, recollim el casal parroquial i ens reunim a l’habitació dels nois per fer la meditació i acabar de repartir el menjar d’avui. Comencem l’etapa amb el sol sortint i sense el sol picant al cap que fa que els primers quilòmetres es facin fàcils. En general, ha sigut una etapa de 20km tranquil·la, hem gaudit de les vistes i la companyia de la gent. Arribem cap a les dues del migdia a Artés on el mossèn de la parròquia tenia moltes ganes d’acollir-nos. Entrem a l’església i ens adonem que és una preciosa construcció, fins i tot, el sacerdot ens ha donat la possibilitat de dormir a dintre de la pròpia església. Una vegada establerts, hem cuinat el dinar de l’endemà mentre estàvem preocupats pel grup 1 perquè encara no havia arribat. Finalment, mossèn Lluís ha anat ha rescatar-los perquè resulta que s’havien perdut i portaven caminant com el doble dels quilometres inicials. Quan per fi tot érem a Artés, ens hem dutxat amb una manega i ens hem preparat per a la missa. Ha sigut una celebració molt maca. Després, hem sopat Frankfurts mentre cadascú tenia una tasca a realitzar durant l’àpat. Per exemple, quan algú es tocava el cabell, la Raquel havia d’aplaudir, o quan mossèn Lluís s’aixecava, en Miquel havia de fer sorolls de pollet. I tot així… Total, un sopar molt estrambòtic però molt divertit. Cansats hem acabat el dia, però ens anem a dormir contents per les poques etapes que ja ens queden fins a Montserrat, però demà tenim camí fins a Manresa.

Dilluns 3 d’Agost del 2020

Bon dia des de Artés! Comencem el matí a les cinc, esmorzem, fem motxilles i ens preparem per la tradicional meditació: avui reflexionem pel camí sobre els pecats i el fils invisibles que ens uneixen a aquests. Marxem ràpid cap a Manresa on primer pararem al Santuari de la Salut de Viladordis per passar el dia allà; després anirem a sopar a Manresa i passarem la nit a la parròquia de Santa Maria de Montserrat. El camí d’avui s’ha fet bastant curt en comparació amb els altres dies ja que eren menys quilòmetres per caminar i hem arribat bastant ràpid a Viladordis, on a l’arribar ens esperàvem amb un magnífic beure a l’ombra. La veritat és que el Santuari és molt maco, i hem pogut dinar allà amb tota tranquil·litat. Després, hem tingut una mica de temps lliure abans de la missa i ens hem pogut dutxar, fer la migdiada, jugar, parlar amb el mossèn, tocar cançons… La missa ha sigut molt emotiva perquè l’hem celebrada al Santuari on el Miquel va rebre el baptisme per anys més tard tenir una vertadera conversió allà mateix. Els camins del Senyor són molt macos. Després de la missa ens hem fet unes quantes fotos, hem carregat el cotxe del mossèn amb totes les motxilles i hem caminat cap a un destí desconegut per tots: el lloc del sopar. Sorpresa! Hem acabat sopant al McDonalds unes bones hamburgueses amb patates i gelat. Ha estat un sopar ben merescut abans de la gran etapa final. A l’acabar, hem fet camí fins la parròquia de Santa Maria de Montserrat, però abans d’entrar ens hem assegut al terra; l’Alba, la Dolors, la Sofia i la Zínia ens han cantat una cançó sobre la ruta que havien fet al matí. La veritat és que ha sigut molt maco perquè sense adonar-nos ja som al final de la ruta i hem creat moltes amistats noves i hem fet més fortes les amistats antigues, però, tots junts hem creat molts records per a l’eternitat. A l’acabar ens hem abraçat com a grup per festejar tot el que hem aconseguit com a grup gràcies a Déu! Després d’aquest emotiu moment, hem entrat, hem deixat els sacs a terra i junts hem resat completes a la capella demanant a Déu forces finals per a l’última etapa, hem apagat els llums i ens hem anat a dormir amb la ment a Montserrat. Bona nit!

Dimarts 4 d’Agost del 2020

Els finals sempre són difícils: 8 dies de convivència, 8 dies d’alegries compartides però també de dolors, 8 dies de moments intensos, d’estrès, de situacions difícils. 8 dies bonics al costat del Senyor i dels germans de ruta. El darrer dia de la ruta sempre és el més difícil: portes tot el cansament, la falta de son, el mal d’esquena i de peus. Però el Senyor ens va regalar un dia assolellat sense que piqués massa el sol, una arribada a Montserrat molt descarregada perquè vam poder deixar les motxilles a Manresa. A l’arribar al Santuari, vam poder posar-nos als peus de la Mare de Déu de Montserrat i agrair-li tot el bé espiritual i temporal que ens ha regalat durant la ruta, demanar-li protecció i ajuda per totes les activitats que farem a la Delegació de Joventut en el curs 2020-2021. Acompanyats en l’Eucaristia al cambril de la Mare de Déu, després d’haver pogut passar-la a saludar, per mossèn Xavier Romero que va presidir-la i concelebrada per mossèn Abel Trulls ―que passava uns dies de recés al Santuari― i mossèn Lluís Ruiz ―que ens va acompanyar tota la ruta― vam poder donar gràcies a la mare de tots. Veure com el Senyor ens ha cuidat tant i veure com hem sigut capaços de cuidar-nos tots: comunitat i estima, molta estima; és el que m’emporto d’aquest dia de ruta.