Una experiència ecumènica a Lord. L’art d’escriure una icona.

La setmana del 25 al 29 de juliol va tenir lloc al Santuari de Lord un curs d’iconografia, el qual fou conduit per Neculai Saftiu, mestre romanès de l’església ortodoxa.

En aquest curs hi van participar sis persones provinents de diferents punts de Catalunya, també de la nostra diòcesi de Solsona. Pas a pas ell els va anar introduint en l’art “d’escriure” una icona, escriure perquè no es tracta només de pintar un bell quadre, sinó que és fer present l’evangeli a través d’una tècnica molt antiga, en aquest cas la grega.

Com fer una imatge del Invisible? Com representar el traç d’Aquell que és únic? Ja que Ell s’ha reduït a la quantitat i a la qualitat i s’ha revestit de trets humans, grava doncs sobre fusta i presenta a la contemplació a Aquell que ha volgut fer-se visible.” Sant Joan Damascè.

Aquestes paraules de sant Joan Damascè, descriuen molt bé el que és escriure una icona, ja que és fer present el Sagrat, per després de beneir-lo poder ser contemplat, venerat, pregat.

La parròquia de la Protecció de la Mare de Déu (Aragó, 181), el temple ortodox més antic de Barcelona, conté en les seves parets moltes de les icones pintades per Neculai, el qual en unes dependències annexes té el seu taller on ensenya a escriure icones, símbol per excel·lència del cristianisme oriental.

Es pinta sobre fusta, al temple, amb pigments naturals dissolts en una barreja de rovell d’ou, aigua i vinagre. Les aureoles que envolten els caps son de pa d’or. “El daurat representa la llum increada, la llum més enllà de la llum perquè és Déu”.

No s’inventa, sinó que es copia. L’iconògraf no ànsia la llibertat individual de l’artista, sinó la força de la divinitat per fer de mer transmissor. De fet, les icones mai es signen, ja que s’escriuran per al culte, són propietat de l’Església. “Com artistes, no podem inventar, sinó copiar”- comenta Neculai.

Enmig d’un ambient de silenci i pregària cada un dels participants va anar escrivint la seva pròpia obra, alguns la Verge intercessora que forma part de la Deesis ortodoxa, un altre l’acollida d’Abraham a la Santíssima Trinitat o el somni de Jacob o el de Josep… Al final del curs les icones van ser beneïdes enmig d’una bonica cerimònia en la qual van poder escoltar, de part de Neculai, el parenostre cantat en bizantí.

Una excel·lent experiència ecumènica que té tant d’artística com d’espiritual.

Informa: M. Teresa Valero i Melgosa

Publicat el dins de Notícies