La vida contemplativa: llànties en el camí sinodal

Aquest és el lema d’enguany per a la Jornada anomenada Pro Orantibus que celebrem avui, solemnitat de la santíssima Trinitat, en record de les comunitats contemplatives. Un lema que té ben present el sínode –organisme consultiu format per bisbes d’arreu del món perquè assessorin el papa en afers eclesials d’abast mundial– que el sant pare va convocar l’octubre del 2021 i que conclourà l’octubre de l’any vinent. La particularitat d’aquest sínode, que ja és el setzè, és doble. D’una banda la temàtica, que gira entorn del fet mateix de la sinodalitat, és a dir del fet que l’església és poble, poble de Déu, en el qual tots els cristians, amb una mateixa dignitat, som corresponsables en la missió evangelitzadora; aquest, doncs, és el tema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. I, d’altra banda, el fet que, a diferència de sínodes anteriors, el papa disposés que en la preparació d’aquest poguessin intervenir-hi tots els batejats: homes i dones, joves i adults, laics, religiosos, preveres… En aquest moment estem a punt de concloure la fase diocesana, amb una participació d’un miler llarg de cristians del nostre bisbat, entre els quals també alguns membres de les comunitats religioses i, més concretament, de comunitats contemplatives.

En efecte, entre les comunitats religioses, la majoria de les quals tenen una missió apostòlica al servei dels malalts, dels ancians, de l’ensenyament, dels marginats, etc.,

també al nostre bisbat solsoní tenim comunitats contemplatives la vida de les quals és dedicada, en la solitud i el silenci, a la pregària, a l’adoració, a la vida fraterna, al treball domèstic i a un treball remunerat, a l’acolliment. Són quatre: les Adoratrius de Berga, les Carmelites de l’Antiga Observança de Tàrrega, les Carmelites Descalces de Mollerussa i els Benedictins del Miracle. És a elles que està particularment dedicada aquesta jornada Pro Orantibus.

Cal que estimem aquestes comunitats; la seva presència, el seu testimoniatge de pregària i de fraternitat, ni que sigui en un cert anonimat, retirades de la vida eclesial i social més activa, són sens dubte ferment de vida cristiana per a tots. I és que en certa manera ens recorden permanentment que la vida de cadascun de nosaltres, com a batejats i deixebles de Jesús, i a imitació d’ell, és també cridada a viure a fons la dimensió orant i fraterna. Cal tenir ben present, tots i també elles mateixes, que aquestes comunitats viuen retirades però no pas allunyades, i menys evadides, del món, una mica com el qui per veure un quadre, el món, en la seva globalitat, se n’enretira un xic. No és per evadir-se’n ni per haver-hi fracassat que una noia o un noi cristians renuncien a viure enmig del món, a la primera línia d’evangelització; ben al contrari, atrets fortament per Jesús, llum del món, i d’acord amb el propi tarannà, se senten cridats a viure exclusivament dedicats –en diem consagrats– a un dels trets de la identitat de Jesús mateix, que sovint sent la necessitat d’apartar-se per pregar, per ocupar-se de les coses del Pare, per sentir la unió amb Ell i intercedir pels deixebles, pel món (Mc 1,35; 6,46; Lc 2,49; 5,16; 6,12; Jn 17,9-26). I és que els membres d’aquestes comunitats procuren contemplar Déu fent-se ressò dels sofriments i de les esperances del món i, igualment, contemplar el món amb la mirada de Déu. Preguem, avui i sempre, per elles, perquè amb les modificacions i adaptacions que calgui, d’acord amb les orientacions i disposicions del magisteri, es mantinguin fidels al seu carisma i perquè siguin beneïdes amb noves vocacions. L’església en té necessitat com en té igualment de tota mena de testimonis, laics i religiosos, matrimonis i preveres segons la multitud de carismes que, al servei els uns dels altres, formem un sol cos.

Sí, comunitats contemplatives, sou llànties en el camí sinodal tal com afirma el lema de la vostra Jornada d’enguany. Amb la pregària i el testimoniatge.  És conegut de tothom que els darrers anys heu experimentat aquella minva de vocacions i, d’altra banda, aquell ascens de la mitjana d’edat que també són evidents en el clergat i en tants altres sectors eclesials. Però més que mai l’església, i molt concretament les comunitats cristianes i els pobles i les parròquies del vostre entorn, necessitem i us agraïm la vostra fidelitat, la vostra serenor, la vostra confiança en el Senyor, llum de les nacions, que fa camí amb vosaltres. I que amb la claror de la seva mirada, reflectida en la vostra vida, amagada i present alhora, fa camí amb tot el seu poble, el poble de Déu.

Informa: P. Jordi Castanyer, OSB. Delegat de Vida Consagrada del Bisbat de Solsona

Publicat el dins de Notícies, Reportatges