Marca la X pel GUILLERMO

GUILLERMO (Grílex)

Madrid, 26 anys. Músic raper.

“Em dedico a evangelitzar joves a través de la meva passió, que és el rap. Si som portadors de llum, tenim que anar on hi ha foscor. I no tenir por. Falten valents que diguin: aposto pel Regne de Déu”.

Música evangelitzadora

Guillermo Esteban, de 26 anys, és un raper madrileny que respon al nom artístic de Grílex. Un dia va decidir lliurar la seva música a Déu per a contagiar llum i esperança a través de les seves cançons. “Em dedico a evangelitzar els joves a través de la meva passió, que és el rap”, confessa. Ja no té por. Encara que en va tenir. Molta. “Sabia que quantitat de gent em jutjaria, que tot allò que havia construït es podia destrossar. Apa, un cristià, m’assenyalarien… Buf, viure amb aquesta etiqueta no és fàcil. Però, a la vegada, notava alguna cosa dins meu, quelcom que em deia: tant temps trencat i buit, i ara que no et sents així, et faràs enrere?”

La història de Grílex comença amb la malaltia del seu germà, un lupus eritematós sense cura. “En mi va sorgir una frustració molt potent. Res em saciava. Mirava al voltant i em preguntava: què faig jo en aquest món? Amistats i amors trencats. Tantes ferides que un es comença a dessagnar”, mira enrere. Un amic se li apropà i el va animar a escriure un rap al seu germà. Li va sortir una història de superació i autoestima. “Quan la vaig acabar vaig sentir que la pressió que tenia a sobre havia disminuït. Vam treure el tema, tingué molta repercussió, moltes persones ens van començar a seguir… I aleshores vaig voler fer una segona cançó amb un to més “dolent” enfocada al menyspreu, a l’odi, a totes les frustracions que sentia per dins. Moltes persones diuen que els joves estem perduts. I jo dic: no, no, no, perduts no, desorientats. La perdició és quan no hi ha marxa enrere. Als joves ens bombardegen amb tantes coses que al final et preguntes quina és la realitat. Ens venen tot això com si fos real, i vas provant certes coses: sexe, drogues, alcohol, que en lloc de reforçar la teva personalitat l’únic que fan és fracturar poc a poc la teva ànima”.

La mare de Guillermo, molt preocupada per l’evolució del seu fill, el va convidar a anar a missa amb ella. Ell no volia saber res d’allò. “Imaginat, trepitjar una església! Però les mares tenen el poder de convèncer les persones. En l’església vaig trobar una noia guapíssima que em va parlar dels sopars Alpha. Va ser quan vaig tenir una primera trobada amb el Senyor”. Conta Grílex que en aquests sopars es menja gratuïtament —“un puntazo”—, però que sobretot es parla de Déu amb respecte i llibertat. “Vaig trobar persones que servien sempre amb un somriure. Allò em va xocar perquè jo venia d’un ambient bastant fosc i opac, on si et somreien era perquè a continuació t’anaven a apunyalar per l’esquena. Preguntant, vaig veure que allò que feia feliços a aquelles persones era precisament servir. Això va ser una altra “plantofada” del Senyor. Així, fins arribar a unes convivències en les que l’Esperit Sant va entrar a foc en la meva ànima i em trencà tots els esquemes”. Una amiga va animar, en aquesta trobada, al Guillermo, a escriure una carta a Déu i buidà en ella tot allò que li havia passat. El jove es posà a fer-ho. Quan la va acabar, es va adonar que tenia la mètrica exacta d’un rap. Fou, aleshores, a l’estudi de gravació amb ella. I es va trobar amb la negativa del productor. “Tu parlant de Déu i de les teves ferides? Ni de conya, això no ho pots treure. Tu ets Grílex, tens que ser fort, em va dir. Però després d’una nit intensa parlant, finalment accedí”. La vida del jove raper va donar un tomb en aquell moment. “Començo a assaborir un amor, una tendresa, una comprensió, una misericòrdia d’un altre món. Em sento en pau, viu. Per fi, alguna cosa m’omple de llum”, proclama amb una alegria i una convicció contagioses. No només això, va haver-hi qui, després d’escoltar la cançó, confessà a Guillermo que gràcies a ella no s’havia suïcidat. “Per a mi, això va ser una bomba tan potent que vaig pensar: però què faig jo sent protagonista d’aquest rap quan això ha de ser cosa de Déu! El que jo he de fer és deixar-me endur totalment per Ell”. L’obsessió de Guillermo Esteban es portar els valors de Jesús sobretot a la gent que està fora de l’Església: “La gent que està dins està molt ben acompanyada, però… qui està amb els qui estan a fora? Qui està amb els rapers amb els que jo camino? Tinc que sortir al seu encontre, anar als llocs on la gent està més trencada. Si som portadors de llum, tenim que anar on hi ha la foscor. I no tenir por. Falten valents que diguin: aposto pel Regne de Déu. És el que ens està dient l’Esperit Sant: obriu-vos, obriu-vos a la meva inspiració. Sense perdre la nostra identitat, tenim que adaptar-nos als temps per poder transmetre”. A hores d’ara, lector, segur que sents curiositat per la música de Grílex. Així diu un dels seus raps:

La llibertat està dins meu Salm 28: tu ets la meva força i el meu escut aquí./ Salm 26: els meus peus es mantenen en camí./ Brindo per aquells que lluiten amb mi.

Àudio en català

 

Vídeo en català

Publicat el dins de Notícies