Testimoni del seminarista Josetxu Santos

Amb motiu del Dia del seminari, alguns seminaristes van donar el seu testimoni a algunes parròquies del nostre bisbat. Publiquem el testimoni del Josetxu Santos que va donar a Mollerussa i Vilasana:

Bon diumenge a tothom, em dic Josetxu, tinc 42 anys i soc seminarista del bisbat de Solsona. Potser alguns ja em coneixeu (per algun escrit del Full o per haver coincidit alguna vegada), però en tot cas em presentaré breument:

Vaig néixer a Madrid, vaig créixer en una família catòlica però amb poca pràctica religiosa. La meva infància i joventut van tenir moments molt bonics, però també episodis dolents que, junt amb l’esperit rebel d’aquella edat, em va portar per mals camins. Tot això em va portar al 2015 a pujar al santuari de Lord, potser sense saber massa ben bé què buscava, però ara veig que Déu i la Mare de Déu sí que sabien el que volien per mi. Des de llavors el Senyor m’ha portat per un camí en el que he anat deixant l’home vell i m’he obert a l’home nou. No us puc amagar que aquest camí no sempre ha estat fàcil, però encara més clarament us vull dir que és el camí que vull seguir i que em fa feliç: anar discernint i seguint la voluntat de Déu. Aquest curs 2020-2021, estic estudiant primer de filosofia a Barcelona i visc, junt amb altres seminaristes de tot Catalunya, al Seminari Major Interdiocesà.

Aquest any el lema del “Dia del Seminari” és “PARE I GERMÀ, COM SANT JOSEP”. De quina manera un mossèn pot ser un “pare i germà” per als altres?

Just aquest mes de març, fa 7 anys que va morir el meu pare. A més, us puc dir que, per algunes experiències de la meva història, durant molts anys no em resultaven pas simpàtics els mossens, més aviat he de dir que “no els podia veure”. Aleshores, com carai estic ara al seminari? Després d’una colla d’anys vivint a la meva (amb un bon treball, una parella, temps lliure i comoditats del nostre món), vaig anar experimentant també la buidor d’una vida sense Déu i, també, el pes i la falta de llibertat que l’egoisme i el pecat anaven carregant en mi. Enmig de tot això, vaig sentir parlar del santuari de Lord i el mossèn que em va acollir i acompanyar va ser decisiu pel canvi radical de la meva vida. Aquell mossèn va ser un PARE per a mi. Per què?

Perquè m’ha estimat com Déu Pare, m’ha estimat amb el cor de Jesús. I el Senyor s’ha servit del testimoni d’aquest mossèn, del seu Amor a la Bíblia, del seu esperit de servei i d’entrega incondicional, per despertar en mi la pregunta: “i si a mi el Senyor em demanés el mateix?” Us confesso que durant molt temps, fins i tot anys, aquesta pregunta l’he tingut silenciada dins meu: “Josetxu, no pot ser que a tu, amb la teva història i defectes, Déu et proposi una cosa així”. Però precisament l’amor constant de Déu, també rebut a través dels altres (en especial, varis mossens, també el nostre bisbe, persones entregades a l’Església, i tants fidels de les parròquies), ha mantingut encesa en mi aquesta pregunta i l’ha reforçat: “sí, és possible que Déu em demani ser capellà, no pels meus mèrits, sinó pel seu Amor, a mi i a tanta bona gent del nostre món”. És per això que avui estic aquí, dins d’un procés llarg de formació i discerniment de la vocació sacerdotal.

En nom de tots els seminaristes de la diòcesi (Gabriel, Jacob, Rui Jordi, Rubén, Cesc i jo mateix), us agraeixo la vostra oració i col·laboració econòmica per nosaltres, i us faig arribar la nostra pregària i oferiments per tots vosaltres. Sant Josep, pregueu per nosaltres.

Josetxu Santos Pelaez

Publicat el dins de Notícies

,