Manifest de Nadal 2019: Reforma de Càritas

Des de fa un temps cap aquí, la diòcesi està en “temps” de renovació. Estem responent a la crida que el papa Francesc va fer a l’Evangeli Gaudium: “la renovació i reforma de l’Església” (Cf.43); la conversió cap a estructures pastorals més missioneres (cf 27). La visió de la diòcesi –Una nova organització diocesana al servei d’unes comunitats parroquials evangelitzadores- ha provocat l’inici de la revisió de les nostres estructures pastorals. Això ja està arribant a Càritas diocesana. Com ha de reformar-se Càritas diocesana a la llum d’aquest somni de futur?

Primer necessitem entendre la visió de la diòcesi i després cal que tots els agents de Càritas participin en el procés de revisió de la nostra organització: consell permanent, rectors de les unitats pastorals parroquials, consell diocesà, professionals. Entre tots hem de fer que Càritas diocesana avanci encara més en el seu servei a unes comunitats parroquials evangelitzadores. Hem començat ja aquest treball: ja han reflexionat els membres de la permanent, els rectors de les parròquies de referència de les 12 unitats pastoral parroquials i els presidents de les principals Càritas parroquials. Tots han fet les seves aportacions i estan enriquint la reflexió que ens fa avançar adequadament en aquesta reforma.

Així, doncs, necessitem tenir una visió, un projecte de Càritas parroquial, en clara sintonia amb el somni evangelitzador de la pròpia parròquia. Aleshores, la Càritas diocesana podrà servir a unes Càritas parroquials que es transformen en aquesta direcció. Càritas diocesana es vol repensar per acompanyar als directors, rectors, professionals i voluntaris orientats cap a la visió de la comunitat parroquial a la qual pertanyen.

Definir un “nou model de Càritas” no ens ha de fer por. Portem molts anys descobrint com podem ajudar millor als més pobres i el que ara ens proposem és això mateix. Fa anys vàrem passar d’un model assistencial a un model de promoció, potser ara hem de fer el pas a un model comunitari: que l’assistència i la promoció es doni en el marc d’una acollida comunitària que inclogui l’exclòs, que sostingui i empoderi emocionalment el qui necessita motius per viure i per lluitar. Si Càritas és l’amor de Déu per a cada home i dona i ordinàriament aquest amor ens arriba a traves dels germans de comunitat, potser hem de fer que Càritas sigui una petita comunitat d’amor dins de la gran comunitat parroquial.

Aprofitem aquest temps de Nadal per a cultivar més i més el cor de l’evangeli en la nostra Càritas: “amistat amb Jesús i amor fratern”. Fem que Càritas sigui una família, la família dels qui no en tenen, dels qui, perquè se’n senten mancats, no se’n surten.

L’Evangeli Gaudium (cf 177) ens hi ajuda perquè ens recorda la importància de la vida comunitària: “abraçar / acollir” totes les existències de la persona, reconeixent l’altre com a germà i sortint de nosaltres per buscar el bé de tots i anunciar l’evangeli. Per què no pensem, també a les nostres Càritas, espais de relació per créixer com a germans? Amb aquestes petites passes, ja estem fent realitat el somni d’una Càritas protagonista d’una comunitat cristiana viva, orant, fraterna i evangelitzadora.

Publicat el dins de Notícies