Activitat d’estiu de la delegació de Joventut

La darrera setmana d’agost, dels dies 24 a l’1 de setembre, quinze joves de la diòcesi van compartir una setmana amb d’altres joves a l’aldea de Taizé. Va ser la primera vegada que tots ells hi assitien i cadascun, d’una manera especial, s’ha emportat algunes de les paraules que el Senyor els ha pogut transmetre en les estones de pregària, en els tallers o en el compartir amb persones d’altres països o d’altres branques del cristianisme.

La setmana va començar interpel·lant als joves amb la següent frase: “el meu esperit et busca Senyor” (Is26, 9a). Tots estem cridats a que el nostre esperit busqui al Senyor, molts d’ells van explicar com havien pogut veure el rostre de Crist en els altres.

Els responsables van optar per crear diàriament un espai de compartir, experiències, sentiments i emocions, inclús algun dia alguns dels joves va atrevir-se a donar el seu testimoni de fe i de vida, que va ajudar-los a guanyar confiança entre ells i a fer més pinya.

Una de les joves ha volgut compartir el seu testimoni a Taizé: 

He passat una setmana a Taizé, ha estat sense cap dubte de les millors experiències que he viscut, ja sigui per l’ambient, la gent, les oracions, el cants, els petits detalls, l’amor, que es converteix en el més important. També he tingut l’oportunitat de participar en petites formacions a favor de l’ecologia, en les quals es manifestava la urgència de la situació actual, respecte la destrucció de tota la creació.

Més de 3000 joves de molts llocs hem estat en convivència i el més important, Déu estava entre nosaltres, no en tenim cap dubte, l’amor que ens teníem hauria de ser un amor universal. Quin regal somriure a algú qualsevol i que et torni aquest somriure amb la mateixa intensitat, que t’aculli, encara que sigui només durant uns segons. Considero que cal viure-ho i sentir-ho, les paraules no ho expliquen.

He conegut gent de molts llocs i amb punts de vista diferents, amb els que hem fet amistats molt especials mentre assajàvem al cor, o persones que hem parlat en els últims moments i dies però he valorat molt, i és que m’he sorprès fins al final, he compartit converses molt especials, testimonis que m’han deixat molt per pensar, petits regals, que em guardo al cor.

De tot això he tret un profit molt gran per seguir endavant. Em quedo amb una frase que em va dir una amiga, mentre estàvem a l’església fent adoració: “No hi ha estrelles, però això és el cel”, m’hauria quedat allà per sempre, si hagués pogut.

Informa: Delegació de Joventut

Publicat el dins de Notícies