Exercicis espirituals per a laics i capellans

Del 22 al 26 de juliol van tenir lloc, al Seminari de Solsona, els exercicis espirituals per a laics i capellans que cada any organitza la comissió de recessos i exercicis de la delegació de Nova Evangelització.

Enguany el predicador va ser Mn. Joan Llidó, prevere de la diòcesi de Segorb-Castelló.

Publiquem el testimoni de tres participants als exercicis:

*****

La trobada dels exercicis espirituals, que el Bisbat de Solsona organitza anualment, constitueix una oportunitat única per a tot aquell que estigui receptiu a la meditació i el silenci, a una comunicació amb el Senyor a través de la mirada introspectiva de la pròpia existència.

Era el primer cop que assistia a uns exercicis espirituals, i la meva idea sobre aquests era buida de qualsevol expectativa preconcebuda. Per tant, aquest encontre m’ha permès experimentar una renovada sintonia amb la veu i mirada del meu Pare-Déu.

A més de gaudir de les magnífiques prèdiques d’aquest any de Mn Joan Llidó Herrero —plenes d’una saviesa que neixen des del seu cor, amarades d’un recorregut vivencial i d’un discerniment propis d’una persona que ha sabut destinar el do de la seva intel·ligència i bondat a un amor i una entrega cap als altres— es donava la meva iniciació, durant una gran part d’aquest cinc dies, a l’experiència d’un vida en el silenci.

Els conflictes i intensitats que patim en la nostra vida estan dins un context, generalment, de molt soroll (relacions interpersonals, de l’àmbit laboral i social…); per tant, cercar la meditació i el silenci poden resultar altament terapèutics: el silenci conscient és un gran valor perquè evita que creixin les angoixes i pot ser la solució a veritables dilemes. I aquest efecte s’ha donat en mi: és en aquest silenci on he trobat una excel·lent cura per a les ferides de la meva ànima.

El silenci i les paraules-guia de Mn. Llidó ens han abonat el nostre camí per a la reflexió, l’anàlisi conscient i el discerniment de les nostres vides, tot sabent que en aquest silenci de la meditació descobrim el veritable diàleg amb Déu-Pare que ens acompanya i ens guia en tot moment.

Tot, per descomptat, des de la més absoluta llibertat individual d’elecció. He descobert, en aquests dies, dos aspectes de mi mateixa: el primer, que el silenci és l’alliberament de qualsevol esclavitud mental i emocional perquè en i des del silenci comprenem la magnitud de la nostra llibertat donada pel Nostre Pare; el segon, que és en aquest silenci on es reconfigura la nostra capacitat d’escoltar i d’estimar, perquè s’aprèn a valorar la pau i la caritat: s’empatitza amb l’amor i el respecte cap a un mateix i cap als altres.

Agraeixo, de tot cor, l’haver fet possible aquest encontre d’amor i de misericòrdia en la meva vida al predicador, Mn. Joan Llidó; al nostre bisbe, Mons Xavier Novell, per la seva iniciativa en l’organització d’aquests exercicis espirituals, i a la Teresa Gené, per la seva entrega i dedicació en la coordinació dels mateixos

Teresa Fontanet Llobera / Parròquia del Palau d’Anglesola  

****

Durant la setmana del 22 al 26 de juliol vam poder gaudir d’una experiència inoblidable al Seminari de Solsona: Exercicis espirituals dirigits per mossèn Joan Llidó, un expert en l’espiritualitat ignasiana i, a més a més, amb una profunda experiència de fe. La seva predicació impressionà per totes les vivències de l’Evangeli, ja sia a la parròquia, a les missions o en la seva vida docent. Destaco especialment la reflexió al voltant del martiri i els testimonis de tanta i tanta gent que va donar la seva vida per Crist. Aquesta va ser una de les predicacions que més va impressionar-me.

Durant molts anys, des de l’adolescència, he viscut immers en la espiritualitat ignasiana. Vaig estudiar amb els jesuïtes, vaig formar part de les Comunitats de Vida Cristiana, vaig visitar la Cova de Sant Ignasi per fer formes abreujades d’Exercicis. Fins i tot vaig fer Exercicis en la vida ordinària. Per aquestes experiències puc afirmar que mossèn Joan Llidó els ha portat molt bé, amb coneixement del mètode i amb alguns afegits, com les lliçons al voltant de la pregària i les seves anècdotes que barregen l’humor amb la bellesa de la fe.  

Vicenç Reglà

****

Aturar el ritme frenètic de treball i activitat diària que porto i estar una setmana amb el Senyor és un gran regal del qual he pogut gaudir enguany per quarta vegada. I ha estat d’una manera especial, perquè, gràcies a Déu, ho he pogut compartir amb el meu espòs.

Des que vaig descobrir la bonica vivència dels Exercicis Espirituals -i gràcies a Déu que m’ho deixen combinar a la feina i em donen vacances-, no he fallat, ja que per a mi és una experiència transformadora i renovadora, que comença per un abaixament i interiorització al que menys ens agrada de nosaltres mateixos: buscar els nostres defectes i febleses, les nostres imperfeccions humanes i les nostres caigudes que tots tenim per ser humans… Són moments de dolor en els quals, però, acabes descobrint que no estàs sol, i no només això, sinó que en aquesta caiguda ets el més estimat per Crist. Tots ens equivoquem, els nervis i el cansament poden portar una mala paraula a algú, a vegades vas a la teva i no veus el germà, les seves necessitats. Tenies pressa i no escoltes tal com es mereixia el marit perquè tenies al cap anar a posar la rentadora… Tantes i tantes misèries humanes… Però darrere d’aquestes hi ha un amor tan gran, l’Amor de Crist que et busca, Amor en majúscules. A poc a poc aquesta història de dolor va sentint la Pau i l’Amor de l’Infinit que habita en mi, en nosaltres. És tan meravellós fer aquest procés. Perquè només després d’aquesta experiència d’Amor la meva vida adquireix sentit. El profund sentit de la meva existència, que no és altre que correspondre des de la feblesa aquest amor a Jesús, que m’ha estimat primer. Abans que el conegués ja m’estimava i em buscava. Que gran per a mi ha estat descobrir tant amor a la meva vida, quan a vegades he sentit rebuig d’altres persones, no acceptació, menyspreu o fins hi tot jo mateixa no m’he agradat o acceptat. Pensar que Ell m’estima sempre, incondicionalment, que és sempre al meu costat, és una experiència forta que costa d’explicar però és meravellós sentir-ho i enguany l’he viscuda de forma intensa i especial.

Els exercicis sota el guiatge de sant Ignasi i el mossèn predicador em permeten any rere any anar fent aquest procés i anar vivint la gràcia del Déu que és Amor a la meva vida. I els necessito com l’aigua que bevem perquè l’any és molt llarg i com que soc feble, em passa com tots: els dies corren i no sempre faig tota la pregària que el meu cor necessita per a no endurir-se i sovint els problemes de la vida, del dia a dia, ofeguen la meva ànima i a vegades no hi veig Déu. Sovint racionalitzo les coses i actuo sense pregar-ho i sense buscar de tot cor la seva voluntat i un llarg etcètera. Per això necessito tenir uns dies a l’any per redirigir la brúixola que guia la meva vida i si m’he anat desviant durant l’any tornar-la a dirigir cap a Crist, per tal de fer-ho millor.

He rebut moltes gràcies aquestes dies i són una experiència tan i tan bonica que no puc fer altra cosa que recomanar-la a tothom qui pugui fer-la perquè Nostre Senyor no es deixa guanyar en generositat. Si li donem un xic del nostre temps Ell ens donarà meravellosos regals a la nostra ànima perquè puguem tornar de nou al nostre dia a dia amb molta més il·lusió i esperança.

Núria Tubert

 

Publicat el dins de El Bisbe, Notícies