Visió Diocesana: declaració, explicació i presentació

Declaració de la visió

Una nova organització diocesana al servei d’unes comunitats parroquials evangelitzadores

Explicació de la visió

Somnio una renovació de l’organització diocesana que la converteixi en una eina més útil al servei del naixement i creixement de comunitats parroquials, a l’estil de les primeres comunitats cristianes. Comunitats “vives, orants, fraternes i evangelitzadores”[i] on siguin presents les notes pròpies d’una comunitat cristiana saludable: on tothom trobi una vida orant i litúrgica que nodreixi espiritualment (pregària); on s’ofereixi la formació que cadascú necessita per aprofundir en el misteri de la fe (formació); on s’experimenti una vida de família (comunió fraterna); on s’aculli caritativament els necessitats (servei); i on s’aprengui a anunciar l’evangeli i a suscitar i acompanyar deixebles missioners  (evangelització).

Per a fer possible aquest somni, crec que hem de centrar tots els recursos diocesans -humans, logístics i econòmics- vers aquest objectiu. Conscients de la magnitud del projecte i de la limitació de les nostres forces, caldrà, però, que prioritzem el creixement i l’enfortiment de les comunitats parroquials més vives i més missioneres. Després, a mesura que creixin les forces, podrem enviar equips d’evangelitzadors a les parròquies més afeblides.

Quan plantejo una renovació de l’organització diocesana estic parlant de:

  1. Fomentar la creació d’equips parroquials -sacerdots, diaques i treballadors apostòlics– allà on s’aposti per la conversió pastoral i missionera que dibuixa el nostre Pla Pastoral Diocesà, ajudant-los a través d’una formació i una capacitació adequada.
  1. Suprimir o reformar aquelles estructures (delegacions, departaments, consells…) i aquells mitjans (pressupost, normatives, visita pastoral…) la realitat i els objectius de les quals no estan enfocades i dirigides a aquesta visió.
  1. Prioritzar i potenciar les activitats parroquials, renunciant a actes i iniciatives diocesanes que dispersen les nostres forces i afavoreixen una vida cristiana no arrelada en una comunitat parroquial. Així, doncs, la diòcesi només ha de preservar aquelles activitats diocesanes que ofereixen als fidels de les parròquies allò que necessiten per a créixer comunitàriament i que, de moment, no ho poden trobar a la pròpia parròquia.

[i] Prefaci del Pla Pastoral Diocesà

Presentació de la visió diocesana

Quan aquest matí em reuneixo amb tots vosaltres, em ve a la memòria aquell vespre del 12 de desembre de 2010. Acabava de rebre l’ordenació episcopal i amb una catedral plena a vessar adreçava unes paraules d’agraïment a tothom. Acabava  dient: “…us convoco, ja des d’avui, a l’obra més extraordinària que mai s’hagi vist a les nostres comarques des que foren evangelitzades fa molts segles. Us convoquem a una nova evangelització extensa i profunda, que permeti de nou fer d’aquesta terra una terra de sants. Que ens hi ajudi la intercessió de sant Ramon Nonat i sant Pere Claver. Omnia propter evangelium!” Fou un moment inspirat! Tothom escoltava expectant i atent! Avui, set anys després, m’adono, més que aleshores, que estava projectant un gran somni, la meva visió per al ministeri episcopal que acabava de rebre.

Miro aquests darrers set anys i recordo i dono gràcies a Déu pel bonic i intens camí en aquesta direcció.

  1. Recordo el llarg treball del curs 2011-2012 per a dibuixar plegats un Pla Pastoral Diocesà que concretés un camí vers aquest somni per a les parròquies. M’il·lusiono quan rellegeixo aquelles pàgines: “aquest propòsit [es refereix a les paraules finals de l’ordenació que us acabo de recordar] no podia quedar solament en un desig impactant, sinó que volia expressar un projecte clar que calia dur a terme. Aquest Pla Pastoral neix en compliment d’aquell propòsit”; “aquest Pla és l’eina concreta per caminar tots junts cap a la renovació i la revitalització de les parròquies a fi que esdevinguin comunitats vives, orants, fraternes i evangelitzadores. L’aposta és prioritzar l’evangelització per assolir aquest objectiu”.
  1. Recordo, també, la il·lusió de molts de vosaltres per a descobrir nous camins d’evangelització. Alguns ja feia temps que havíeu sortit a l’estranger a conèixer mètodes i projectes evangelitzadors. Molts obríreu els ulls a aquesta realitat quan participàreu al Congres de Nova Evangelització de Manresa. Després continuàrem les visites anuals a Londres, les descobertes a Milà, la participació als Encuentros de Nueva Evangelización (ENEs) i tantes altres descobertes a Mèxic, Roma, Polònia…
  1. Recordo, més recentment, la lectura il·luminadora, amb molts de vosaltres, del llibre Una renovación divina. Aquesta reflexió ens ha permès descobrir una experiència de renovació en una parròquia catòlica. Ens ha fet creure que és possible allò, fins fa poc, tan impossible però alhora tan somniat i desitjat.
  1. No m’oblido d’aquest curs passat, del treball parroquial i diocesà a través dels materials Noves Comunitats Parroquials. Tot i que es tracta d’un material encara en construcció i certament perfectible, les vostres parròquies estan trobant en aquesta eina una ajuda per a la renovació de la comunitat parroquial. La diòcesi també ha trobat l’instrument per a definir la pròpia visió que avui us presento.

En tot aquest camí, he anat veient, amb l’ajuda tots, tant dels entusiastes com dels més crítics, que el meu somni s’acompleix quan tot es va alineant amb la renovació de les comunitats parroquials. Arrenglerar-ho tot amb la renovació de les parròquies no només demana que elles disposin d’un camí clar a seguir –el Pla Pastoral Diocesà- sinó també la renovació de tota l’organització diocesana al seu servei

Així, doncs, aquesta és la visió de futur per a l’organització diocesana, per aconseguir que tot s’alineï amb el somni que us he recordat.

La declaro així:

Una nova organització diocesana al servei d’unes comunitats parroquials evangelitzadores

L’explico així:

Totes les persones, estructures i diners de la diòcesi s’han d’orientar, s’han de centrar en les necessitats de les parròquies que volen esdevenir comunitats parroquials evangelitzadores, a l’estil de les primeres comunitats cristianes. Encara que tots ja sapiguem què significa una comunitat parroquial evangelitzadora, deixeu-m’ho recordar: Comunitats “vives, orants, fraternes i evangelitzadores”[i] on hi siguin presents les notes pròpies d’una comunitat cristiana saludable: on tothom hi trobi una vida orant i litúrgica que nodreixi espiritualment (pregària); on s’ofereixi la formació que cadascú necessita per aprofundir en el misteri de la fe (formació); on s’experimenti una vida de família (comunió fraterna); on s’aculli caritativament els necessitats (servei); i on s’aprengui a anunciar l’evangeli i a suscitar i acompanyar deixebles missioners  (evangelització).

Siguem, però, realistes i estratègics. Sense deixar de confiar en els regals sorprenents de Déu, sabem que els nostres recursos –humans, logístics i econòmics- són limitats i malgrat es concentrin completament envers aquest objectiu podem arribar a poc, sobretot si els dispersem per intentar-ho a totes les parròquies al mateix temps. Aquests darrers anys, amb la reducció del nombre de capellans, hem dispersat més i més les nostres forces i en general les hem consumides en el manteniment de l’atenció sagramental i la preparació que exigeix. Tots sabem que amb aquesta lògica de treball no aconseguim una conversió pastoral i missionera de les nostres comunitats.

Cal, doncs, que prioritzem, que escollim algunes parròquies i que hi concentrem al màxim els nostres recursos. No per abandonar la resta de parròquies. La idea és anar-les renovant totes a poc a poc. Això vol dir seleccionar les parròquies que estan més a punt i concentrar-hi persones alliberades, mitjans econòmics i organitzar el treball de la diòcesi al servei d’aquestes parròquies. A la resta, de moment, cal només continuar atenent les peticions pastorals que els fidels demanin –eucaristia setmanal, altres sagraments, exèquies-.

A mesura que el creixement i l’enfortiment de les comunitats parroquials seleccionades en primera instància ofereixin persones disposades a anar a renovar d’altres parròquies, podrem crear i enviar equips d’evangelitzadors a fer néixer o créixer altres comunitats parroquials. En la mesura que alguns fidels de les parròquies, que estan a l’espera de la renovació, participin i s’impliquin en la vida d’aquelles on haurem concentrat forces de bon començament, més ràpidament podran començar la seva conversió pastoral i missionera (com diu el papa Francesc a l’Evangeliï Gaudium).

Quan plantejo una renovació de l’organització diocesana estic parlant de:

  1. Fomentar la creació d’equips parroquials –sacerdots, diaques, treballadors apostòlics, membres de la vida consagrada i voluntaris – allà on s’aposti per la transformació pastoral que dibuixa el nostre Pla Pastoral Diocesà. Vetllar especialment per la formació i capacitació d’aquests equips per tal d’encertar en la difícil tasca de convertir la parròquia en una comunitat parroquial evangelitzadora. Jesús va dedicar el millor del seu temps, del seu ensenyament i dels seus signes a la petita colla de deixebles que vivien amb ell. Jo i els meus col·laboradors més immediats hem de dedicar el nostre millor temps a formar i capacitar els equips de les vostres parròquies.
  1. Suprimir o reformar aquelles estructures (delegacions, departaments, consells…) i reorientar aquells mitjans (pressupost, normatives, visita pastoral…) la realitat i els objectius dels quals no estan enfocats i dirigits a aquesta visió. Tenim unes estructures i una priorització i enfocament de mitjans que responen a una visió pastoral molt diferent. Nova visió: noves estructures i prioritats. Això s’ha de fer a poc a poc, amb la participació de tots els implicats, sense fer passes en fals, però sense deixar res per por o per resistències.
  1. Prioritzar i potenciar les activitats parroquials, renunciant a actes i iniciatives diocesanes que dispersen les nostres forces i afavoreixen una vida cristiana no arrelada en una comunitat parroquial. Així, doncs, la diòcesi només ha de preservar aquelles activitats diocesanes que ofereixen als fidels de les parròquies allò que necessiten per a créixer comunitàriament i, de moment, no ho poden trobar a la pròpia parròquia. Hem de revisar tot el que fem i organitzem i he de deixar de fer allò que no suma a la visió, encara que sigui bo. Hem de renunciar tots a les quotes de poder i als nostre petits projectes per sumar en els equips que han de fer possible el gran projecte d’unes noves comunitats parroquials evangelitzadores.

El somni d’unes comunitats parroquials evangelitzadores és emocionant i il·lusionant. La renovació de l’organització diocesana ha de participar d’aquesta il·lusió carregada d’esperança. No ignoro que alguns podeu anguniejar-vos perquè els canvis us costen i us atemoreixen. No temeu, aquesta nova visió pot ser que us demani dedicar-vos encara més intensament a allò que ja esteu fent i que us apassiona, també pot ser que renovi, reorienti i ompli de més sentit allò que heu fet fins ara. A tots us demano un esforç d’obertura i de canvi, a tots us demano que, des d’avui, us alineeu amb aquesta visió: convertir el vostre treball en una aposta inequívoca perqueè la vostra pròpia parròquia o les que siguin seleccionades esdevinguin comunitats parroquials evangelitzadores.

Avui només anuncio que aquesta aventura ha de canviar l’estructura i el funcionament de l’organització diocesana. M’agradaria que veiéssiu que els canvis que s’aniran produint, en els quals inevitablement haureu de participar-hi des del moment més incipient, responen a aquesta visió: una nova organització diocesana al servei d’unes noves comunitats parroquials evangelitzadores.

Desitjo que tot això que us acabo de dir us quedi gravat a la retina i al cor. Ho sintetitzo amb el logo que acompanyarà des d’ara aquesta visió diocesana.

Una ma. La dels membres dels vostres equips parroquials, la vostra. Càlida. Que està viva. Que vol servir, que vol treballar per la salvació de tots els qui viuen a la vostra parròquia, que vol evangelitzar. Una mà que somnia en fer d’aquesta terra una terra de sants.

Una altra mà. La de tots els treballadors de la diòcesi –mossens, treballadors apostòlics, treballadors de la cúria, etc.- que vol posar-se al servei dels vostres equips, que vol sumar a la renovació de les vostres parròquies.

La nostra mà unida a la vostra forma un cor. El nostre treball vol ser un servei en favor de la vostra parròquia. Res de control, res de carregar-vos amb peticions i encàrrecs inútils, res d’exigències. Servir-vos, ajudar-vos, arrenglerar-nos amb vosaltres i acompanyar-vos.

Finalment, sobreïx, es construeix una església, una parròquia, una comunitat parroquial nova, orant, viva, fraterna i evangelitzadora.

Això significa una nova organització diocesana al servei d’unes comunitats parroquials evangelitzadores.

[i] Prefaci del Pla Pastoral Diocesà

Folleto_Interior