La capella del Claustre

El primer testimoni del culte a la imatge de la Mare de Déu del Claustre la trobem en un pergamí de l’arxiu diocesà de Solsona, de l’any 1248, el qual ens assabenta que un canonge del monestir, Berenguer de Font, posa a veneració “de nou” aquesta imatge  a l’altar de Sant Salvador de vora el pou. És el primer administrador dels donatius i de les ofrenes  lliurades a ell i als seus successors per tenir cura d’aquesta imatge, fetes dels nobles de la terra. Poc després, l’any 1281, se li dóna el nom de la “Devota” i uns quinze anys més tard, l’any 1296, ja apareix amb el nom definitiu de Santa Maria del Claustre.

Continuen  les notícies de la veneració d’aquesta imatge, durant tot el segle XIV tal com consta per les moltes ofrenes que li fan els seus devots. Un dels famosos mercaders de Solsona, Pere Cirera,  l’any 1419 li construeix la primera capella vora el pou. Estem en els inicis de la devoció a la Verge del Claustre. Amb el temps, la devoció al Claustre ha crescut d’una manera tan vigorosa que ha penetrat plenament en la història de la ciutat. La segona capella on es venerava fou inaugurada l’any 1606 gràcies al mecenatge del primer bisbe solsoní Lluís Sanç de Còdol. Havia quedat petita i els administradors van decidir emprendre l’actual construcció arquitectònica. La devoció a la imatge va augmentar amb motiu de declarar-la patrona de la ciutat, l’any 1653.

L’actual capella, la tercera, s’inicia l’any 1701 seguint la traça de Fra Mateu de l’ordre dels Predicadors, però no va ser fins l’any 1727 que s’hi trasllada la imatge. Un cop acabada, s’adaptà el retaule de l’antiga capella realitzat pels germans Antoni i Miquel Vidal de Barcelona. La nova capella, però, necessitava un retaule que s’ajustés a l’obra arquitectònica inaugurada i fou encarregat als escultors Jacint i Carles Morató, que reberen l’ajuda de Josep Sunyer i Raurell. La gran empresa comprenia la construcció del retaule, les decoracions murals i de la cúpula, un dels màxim exponents del barroc català que va desaparèixer en la crema de l’any 1810, durant la guerra del Francès.

Amb la ratificació, l’any 1900, del patronatge de la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per part del papa Lleó XIII, es van impulsar de nou algunes intervencions importants, com ara: la construcció del nou cambril, inaugurat l’any 1910, obra d’August Font; els bancs i la il·luminació, projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, l’any 1914; el setial de la imatge, disseny de Josep Puig i Cadafalch l’any 1926. I ja passada la guerra civil, el projecte d’altar va ser obra de l’arquitecte Isidre Puig Boada, acompanyat dels mosaics de Josep Obiols Palau i les pintures de Miquel Farré i Albagés.