La Catedral

Visita la Catedral

Obert tots els dies
Matins de 9.00h a 13.30h
Tardes de 16.00h a 20.00h

Història de la Catedral de Solsona

Quan el papa Climent VIII va crear el Bisbat de Solsona (1593) a instàncies del rei Felip II, l’església de l’antic monestir de canonges agustinians es convertí en catedral, sota la mateixa advocació de santa Maria. De la seva antiga església romànica encara se’n conserven notables testimonis, com els tres absis que serveixen de sagristia, un esvelt campanar, el seller, el menjador dels canonges i els claustres. Vers l’any 1299, el prior Ponç de Vilaró, obert a les noves corrents d’Europa, inicia la construcció d’un temple gòtic.

La catedral actual és una església d’estil gòtic, coberta amb volta de creuaria. Presideix el presbiteri la imatge de la Verge Assumpta, amb sis estàtues de sants adossades a les columnes. L’altar major està cobert per un solemne baldaquí, al voltant del qual hi ha el cor dels canonges amb 32 sitials i la càtedra del bisbe. Els vitralls gòtics de l’absis i el gran rosetó romànic de ponent donen llum a l’interior. En la prosperitat del segle XVII, la catedral es veu enriquida amb un transsepte, entre el presbiteri i la nau, a la seva esquerra s’hi situa la parròquia de Solsona amb l’altar barroc de la Mercé (1750). A l’altre cantó s’hi troba la capella de la Mare de Déu del Claustre (1727), patrona de la ciutat, la seva imatge és una de les obres més insignes d’art romànic català. Entre el contrforts de la nau central hi han els altars de sant Antoni, del Roser, de santa Teresa, de sant Josep i el retaule barroc de sant Martí Riner. El monumental orgue és obra de Gaietà Vilardebó (1853). El pas de les tropes napoleòniques (1810) va provocar l’incendi de la catedral i els desordres del 1936-1939 la convertiren en mercat i magatzem. La restauració va ser duta a terme en la campanya de “Regions Devastades”(1950). Una restauració recent dels claustres neoclàssics deixà entreveure la seva forma romànica que tenien al segle XII.

És digne d’admirar una portalada romànica atribuïda a Pere de Coma que, més tard, va construir la Seu Vella de Lleida. Dues portes donen accés a la catedral: la de la plaça de Palau és la façana barroca de l’Assumpció (1769); la del cantó nord és neoclàssica (1780) amb un relleu de sant Agustí en èxtasi. La catedral és una església austera, però espaiosa i elegant. És la seu d’un bisbat i la càtedra del bisbe. És la mare de totes les esglésies de la diòcesi. Lloc de pregària, espai de litúrgies solemnes, centre de grans celebracions eclesials i atractiu turístic per a molts visitans.