“Alpha y Omega”, setmanari catòlic, entrevista a Teresa Valero, Delegada de Nova Evangelització

“Alpha y Omega”, setmanari catòlic d’informació,

entrevista a Teresa Valero, Delegada diocesana de Nova Evangelització

A Teresa Valero li mou «la il·lusió per la conversió pastoral». La delegada de Nova Evangelització del Bisbat de Solsona és una de les responsables del projecte Pastors 3.0, un curs de lideratge per a sacerdots organitzat per la Fundació per a l’Evangelització i el Discipulat.

Quan va començar el teu interès per portar Déu als altres?

Ve de la meva conversió. Jo era catòlica d’una forma més aviat cultural, però fa deu anys vaig tenir una conversió paulina que va canviar la meva vida. I allà va començar tot: allò que a mi em fa feliç ho he de compartir.

Com portes a terme aquest servei a la teva diòcesi?

El Sr. Bisbe em va nomenar responsable de la Pastoral dels Allunyats, i ara sóc delegada de Nova Evangelització. Em dedico a buscar noves formes d’evangelitzar per a implantar-les a la diòcesi. Concretament, el nostre objectiu principal és que les comunitats parroquials siguin realment comunitats vives, de deixebles missioners. Per això comencem amb els rectors, perquè l’evangelització passa pel pastor. Treballem en una reconversió del seu lideratge.

Canviar la manera de pensar d’un capellà no és senzill…

Però és necessari. El rector té un paper fonamental, però el seu lideratge ha d’evolucionar: de passar tot per ell i estar en el centre de totes les decisions, a un lideratge basat més en la delegació i en el treball en equip; de l’home-orquestra a un lideratge descentralitzat que guia la parròquia, des de la seva identitat sacerdotal, juntament amb un equip. Perquè la nova evangelització sigui possible tenim que re-enfocar-nos i canviar de paradigma.

I els laics?

Ja ens han demanat organitzar un Ovelles 3.0 [riure]. Els laics tenen que canviar també de paradigma. Es tracta de passar de ser un consumidor de sagraments a ser-ne un de missioner. Per això fa falta fer experiència de Déu. Només canvies a partir d’una experiència de Déu, i a partir d’allà comences un camí de creixement.

Hi ha un full de ruta per a tot aquest procés?

Els experts diuen que hi ha tres etapes diferenciades perquè la parròquia canviï, i que el procés dura uns dotze anys. Ens pregunten els rectors: «Com començar? Com sortir d’aquesta caiguda en barrina?». Només hi ha una manera: evangelitzar. Es comença amb un petit grup de laics juntament amb el mossèn, i a partir d’aquí treballem el primer anunci i el discipulat. I vas repetint programes, això fins que tens una massa crítica de persones amb la que organitzar la parròquia d’una altra manera. Però sempre es comença així: anunciant l’Evangeli.

A algú li podria semblar que tot això és innecessari: les esglésies s’omplen aquests dies per a les Primeres Comunions i els casaments, la gent va marcant la X de l’Església en la declaració de la renda…

Jo treballo en una zona molt secularitzada. Hem estat pioners en l’evangelització perquè des de fa anys veiem la necessitat de fer quelcom, ja que les esglésies estan buides. Quan viatjo per altres zones, veig esglésies més o menys plenes, però en realitat es tracta d’una pastoral de manteniment: la gent demana sagraments, els nens van a catequesi però després no tornen més, als seus pares no els veus el diumenge a missa… I sobretot: els fidels no evangelitzen. És un perfil de parròquia centrada en la administració de sagraments, però la gent no fa experiència de Déu viu i no són deixebles missioners. Es fa un gran esforç per mantenir els edificis, i per a què? Si d’aquí uns anys ja no hi haurà ningú…

Aleshores?

Per tot això hem de sortir a anunciar l’Evangeli. És el gran encàrrec que Jesús ens va donar abans de pujar al Cel, i sembla que en l’Església ho hem oblidat.

Publicat el dins de Entrevistes, Notícies