Testimoni del Pelegrinatge a la Cova de Sant Ignasi i Món Sant Benet

Fa uns dies vam publicar una galeria de fotografies i una nota breu d’aquest pelegrinatge. Avui publiquem el testimoni d’un dels pelegrins:

‎”El amor ha de ponerse más en las obras que en las palabras”

San Ignacio de Loyola

“El dissabte passat vam anar de pelegrinatge a la Cova de Sant Ignasi i el Monestir de Sant Benet des de mig matí fins a les 6 de la tarda. Érem una bona colla de 53 persones de diversos llocs del bisbat de Solsona: Sant Llorenç de Morunys, Gironella, Berga, Bellpuig per dir alguns indrets dels molts que m’han semblat sentir mentre parlava amb alguns i algunes de les participants. Jo vaig ser convidat per un grupet de gent molt encantador i generós de Solsona.

“Primerament vam anar a la Cova, entrant per l’església barroca, per anar directament a una sala de projeccions de vídeos i conferències i escoltar un jesuïta que ens va situar en el lloc, ens va comentar les diverses formes de viure un recés ignasià amb totes les modalitats: a distància, fent el camí ignasià des d’Aspeteia fins a Manresa. També ens va explicar una mica la biografia de sant Ignasi abans de la seva conversió des de la vida de cortesà i mig soldat que portava cap al seu descobriment de la vida d’altres sants, sobre els quals es va sentir empentat i encoratjat per aixecar-se amb un esperit renovat amb la pregària i contemplació i va inspirar-se a escriure els seus famosos exercicis espirituals com a laic. Amb tot plegat ens van posar un vídeo d’uns 13 minuts que ens va posar al dia amb il·lustracions animades.

“En segon lloc, vam tenir un quart d’hora o poc més per poder veure la Cova (ens havien explicat que des d’allà es veia la muntanya de Montserrat, ara ja tapada per una paret construïda), fer una petita pregària al lloc on ho feia el sant de Loiola, i després mirar els retaules, creus, observar les peces d’escultures de l’època, mobles i armadures seves, les seves espardenyes, representant  etapes i episodis de rapte del sant i inspiracions al·legòriques ignasianes posteriors.

“Amb tot això, jo anava recordant el poc que coneixia de les seves obres, l’haver fet una versió curta (5 dies i mig) dels exercicis ignasians l’any 2013 i lligant altres esdeveniments i fets històrics que sabia dels millors amics d’aquest gran sant que va fundar la Companyia de Jesús: un era sant Francisco de Borja, i l’altre és el que més conec que com a jesuïta va ‎acabar sent Patró de les Missions: San Francesc de Xabier. Ho escric així, perquè així és com es diu el poble que conec personalment per haver estat allà gairebé 10 vegades, Xabier, que en basc vol dir castell.

“Després vam celebrar missa de 12h i tot just en acabar vam fer la foto grupal de rigor a la façana de l’església del sant d’Azpeteia. Just a la sortida va tenir lloc una iniciativa una mica improvisada i que no la teníem al programa de visites, i vam dirigir-nos amb els cotxes en uns 10-15 minuts cap al Santuari de Viladordis on ens va rebre el rector. Un lloc on visitava sovint sant Ignasi i on després d’una petita explicació sobre el temple romànic del segle X vam poder apreciar la pedra on ell s’agenollava i on hi ha la inscripció de l’any 1522. El nom que porta la parròquia és La Mare de Déu de la Salut o Mare de Déu de les Neus i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’absis, el seu campanar, la casa de l’ermità i la casa parroquial es van anar construir al llarg de 9 segles, els segles XIII, s. XVI, s. XIV i s. XIX respectivament.

“Com que ja havíem fet gana, després ‎d’una hora al santuari ens vam adreçar cap al Monestir Sant Benet on primer vam anar a dinar al restaurant La Fonda, amb un aparcament molt gran al seu abast i un hotel.

‎”En acabar el dinar, vam ser convidats a passar i conèixer Món Sant Benet, el que havia estat l’església, la cripta, el celler, l’activitat agrícola practicant la cultura del silenci alhora que llauraven la terra per les vinyes, les projeccions amb vídeos animats sobre els monjos i tota una història cronològica lineal des dels seus orígens fins l’any 2000 que va ser adquirit per la Caixa Manresa.

“Un monestir medieval preromànic que primer va ser de fusta que data de l’any 972 la seva consagració va acollir als seus orígens les relíquies de sant Valentí per concessió papal. Va assolir la seva màxima prosperitat entre els segles XI i XIII, tot i els atacs que ocasionalment va rebre de les tropes musulmanes. Va entrar en decadència amb l’anomenada pesta del segle XV. El segle XVII va acollir el Col·legi de les Arts i poc després els monjos de Montserrat de major edat. Finalment durant el segle XIX es va aturar l’activitat monàstica de Sant Benet abandonat fins que a principis del segle XX l’artista Ramon Casas el va adquirir i li va encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch la seva recuperació.

“Finalment, dit ‎tot això, només em queda agrair el fet que m’hagin demostrat aquest afecte amb l’obra de convidar-me allà on em vaig meravellar de tot el que m’envoltava i anava coneixent de tan antic, m’endinsava en el temps enrere… Agrair quasi se’m queda tan curt amb les paraules que em sento amb deute de posar més amor a les obres, tal com vaig trobar amb la frase de més amunt del sant. Gràcies!”

Informa: Juan Pablo Catalano Siklósi

Publicat el dins de Notícies

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInEmail this to someone