L’església de Santa Maria de l’Alba declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega i delimitar-ne l’entorn de protecció.

La singularitat del temple és notable en el context del patrimoni arquitectònic català ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques dels segles XX i XXI. L’edifici entra a formar part del registre que inclou els béns més rellevants del patrimoni cultural català. Val a dir que l’Ajuntament Tàrrega aprovà  per unanimitat pronunciar-se a favor de la declaració el juliol de l’any 2016. El tràmit fou iniciat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, informe que obtingué l’aval del consistori targarí.

El primitiu temple medieval es construí al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es bastí l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va enllestir el 1742. El campanar actual es va enllestir el 1760 si bé està inacabat segons el projectat i, posteriorment, es  construïren les capelles dels Dolors, Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església patí diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es repararen el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial si afegiren la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció. La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior com a façana principal. Els grans frescos interiors de Jaume Minguell Miret es pintaren entre els anys 1958 i 1965. Posteriorment, entre els anys 2004 i 2011, el seu fill Josep Minguell Cardenyes decorà la nau central i els laterals del temple amb uns notables frescos sota el títol de Murs de llum.

Des de fa dos anys el temple té un Pla Director aprovat de cara a la seva conservació i embelliment del monument històric del barroc català. Així s’han realitzat obres a primer d’aquest any per a la rehabilitació de la cúpula del campanar i el cloquer, a  més del tancament amb unes malles dels vuit finestrals per evitar danys ocasionats pels coloms, havent-se netejat les vuit campanes.

Informa: Josep Castellà / Fotos: JM Martí i fr. Josep Giribet

Publicat el dins de Notícies

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInEmail this to someone