L’Esglésiaquesurt: l’acompanyament i els voluntaris

Ja fa quasi bé tres mesos que es va donar el tret de sortida a aquesta iniciativa. Fa temps que hi ha voluntaris preparats per poder sortir i acompanyar a aquella persona que es troba en una situació difícil, en situació d’indefensió i que, per diferents motius, no pot o no vol explicar el que realment li preocupa. Avui expliquem què és l’acompanyament i que necessiten els nostres voluntaris per poder acompanyar les persones.

Que són els acompanyaments de L’Esglésiaquesurt?

Acompanyar no és altra cosa que apropar-se a l’altre, toca el sofriment, compartir el dolor. Si volem ser “companys de camí” necessitem que Déu ens toqui el cor; només així serem capaços de compartir cansament i dolor, projectes i esperances amb la confiança que no anem sols, sinó en companyia del Bon Pastor. Serà necessari posar a discerniment la nostra voluntat en acompanyar, en el ser voluntaris d’aquesta iniciativa, en ser instruments del Senyor per poder acompanyar les persones que se’ns apropin.

Què necessitem per poder acompanyar?

Necessitem ser acollidors i poder testimoniar l’Amor de Crist. Què és tenir una actitud acollidora? Acollir no és altra cosa que el reflex de l’Amor del Senyor cap als altres. L’acollida que volem fer és una acollida des de la misericòrdia, és a dir, donar bon consell a qui ho necessita, consolar als afligits, tolerar els defectes del proïsme, pregar pels que acompanyem… Diem que és una acollida des de la misericòrdia perquè així el nostre testimoni sigui més fort i eficaç, perquè els nostres voluntaris puguin testimoniar amb un major entusiasme i convicció la nostra fe. Una acollida des del respecte i l’amor a l’altre per a servir a l’altre «estimar a l’altre en totes les seves condicions, en les seves debilitats i necessitats».

Què és Testimoniar?

El Papa Pau VI diu en l’ Evangelii Nuntiandi: «L’home contemporani escolta més a gust als que donen testimoni que als que ensenyen o si escolten als que ensenyen, és perquè donen testimoni».

L’Església convida a tots els cristians, fidels i comunitats, a mostrar-nos solidaris amb els necessitats i a mantenir-nos en la tasca d’ajudar-los i acompanyar-los. El papa Francesc ens diu “Este Año Santo, podremos realizar la experiencia de abrir al corazón a cuantos viven en las más contradictorias periferias existenciales… ¡Cuántas situaciones de precariedad y sufrimiento existen en el mundo de hoy! (…) Es mi vivo deseo que el pueblo cristiano reflexione durante el Jubileo sobre las obras de misericordia corporales y espirituales. Será un modo para despertar nuestra conciencia, muchas veces aletargada ante el drama de la pobreza, y para entrar todavía más en el corazón desde el Evangelio, donde los pobres son los privilegiados de la misericordia divina”.[…]

Informa: Vanessa Mangas

Publicat el dins de Notícies

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInEmail this to someone